“De tant en tant, feu-vos un regalet tàctil”
Vivim en un estat plurilingüe, on sis de les comunitats autònomes que la formen, conten amb la seva pròpia llengua a més del castellà. Aquest fet li hem d' afegir que, actualment, a les escoles s' incorporen nouvinguts amb llengües molt distintes i diverses.
Per això, la comunicació es fonamental i de vegades els signes no verbals acompanyen els verbals i de vegades passa ben bé a l'inrevés. Hi ha cops en què els signes no verbals arriben a substituir els verbals.
El regal de la comunicació, és un llibre magnífic on descriu magistralment els components no verbals del llenguatge. Fins i tot, es pot utilitzar com una petita guia per una varietat molt gran de persones, joves, grans, estudiants o professionals de diversa mena i categoria.
Tot seguit, intetaré fer una descripció, a grans trets, dels punts que m'han semblat més importants a destacar i aniré intercalant la meva opinió:
El llibre comença amb una petita introducció sobre com ha evolucionat la societat fins a aquest ritme de vida d' impaciència e immediatesa, i fa una valoració general de l'estat de la comunicació no verbal en l' actualitat.
L' autor l' estructura en diversos capítols, on els més significatius son els del sentits i els de les expressions:
En primer lloc, ens parla del flaire i el tacte. Hi planteja que fer-nos un carícia de tant en tant ens ajudarà a relaxar-nos, a sentir-nos millor i a apropar-nos els uns als altres, com sosté Serrano “La calidesa d’ una carícia pot ser ben bé la vareta màgica que toqui el teu cervell i et faci passar d’ una quasi tristesa a sentir-te reconfortat i molt millor”. A més, en aquest capítol em crida la atenció la importància de l’ olor d’ una criatura al néixer, ja que es seduïda per l’ olor de la seva mare.
Es increïble la memòria olfactiva que tenim, per això, com a opinió personal, considero que hi ha moments que requereixen uns olors distintius que puguin evocar-nos el record d’aquell moment en un futur.
A posteriori ens parla de la part més utilitzada al llenguatge no verbal, els ulls.Explica que mirar als ulls de la gent ens permetrà saber si podem confiar en les persones, guanyar qualitat en les relacions e intensificar expressió d’empatia i calidesa. Com aportació personal, crec que tots ens podríem passar molt de temps llegint els ulls de qualsevol persona i ens pots informar del seu estat sense dirigir una sola paraula. “Qui sap si la primera forma de dominància, i fins i tot de violència, no ha estat visual.” Un autèntic món dintre de la comunicació no verbal.
Més tard, informa de la importància de la veu i del saber escoltar. Respecte la veu, he de comentar que m’ ha cridat molt la atenció el fet de que una excessiva velocitat a l’ hora de parlar, és un dels signes de la manca de poder, ja que sembla que vulguem parlar ràpid per por a que no se’ns deixi dir el que volem dir, o també es pot interpretar com a indici d’impaciència, d’inseguretat. Sobre saber escoltar, el que m’ha significat més representatiu, és quan diu que és molt útil per, durant una conversa, mantenir el flux de la comunicació interactuant amb el que parla: preguntes empàtiques, parafrasejar, etc. per mantenir les bones relacions. “ I saber escoltar vol dir se capaç de fer-ho amb tots els sentits, amb els ulls, la cara, les orelles, les mans i tot el cos”.
Per finalitzar el llibre, Serrano ens mostra el fascinant mon de les cares, ja que els veritables estats de la ment es manifesten en les expressions facials, i que es cert, que un rostre mai no ens deixa indiferents. Que gran veritat! Hi ha cares que no oblides i que et transmeten una sensació difícil d’ explicar. Fixar-nos en la cara dels altres ens oferirà informació sobre el seu passat i sobre els seus sentiments
Per concloure la meva ressenya, aprofitaré per recomanar aquest llibre a tothom, es cert que potser no m’ha aportat res nou a nivell de coneixements, però si que m’ha fet pensar en coses que potser mai havia pensat. Segurament que des d’aquest moment pensaré en la comunicació no verbal d’una forma ben diferent.
Bibliografia
Sebastià Serrano. El regal de la comunicació. Barcelona: Editorial Ara Llibres, 2003. ISBN 978-84-96863-86-6.
Per això, la comunicació es fonamental i de vegades els signes no verbals acompanyen els verbals i de vegades passa ben bé a l'inrevés. Hi ha cops en què els signes no verbals arriben a substituir els verbals.
El regal de la comunicació, és un llibre magnífic on descriu magistralment els components no verbals del llenguatge. Fins i tot, es pot utilitzar com una petita guia per una varietat molt gran de persones, joves, grans, estudiants o professionals de diversa mena i categoria.
Tot seguit, intetaré fer una descripció, a grans trets, dels punts que m'han semblat més importants a destacar i aniré intercalant la meva opinió:
El llibre comença amb una petita introducció sobre com ha evolucionat la societat fins a aquest ritme de vida d' impaciència e immediatesa, i fa una valoració general de l'estat de la comunicació no verbal en l' actualitat.
L' autor l' estructura en diversos capítols, on els més significatius son els del sentits i els de les expressions:
En primer lloc, ens parla del flaire i el tacte. Hi planteja que fer-nos un carícia de tant en tant ens ajudarà a relaxar-nos, a sentir-nos millor i a apropar-nos els uns als altres, com sosté Serrano “La calidesa d’ una carícia pot ser ben bé la vareta màgica que toqui el teu cervell i et faci passar d’ una quasi tristesa a sentir-te reconfortat i molt millor”. A més, en aquest capítol em crida la atenció la importància de l’ olor d’ una criatura al néixer, ja que es seduïda per l’ olor de la seva mare.
Es increïble la memòria olfactiva que tenim, per això, com a opinió personal, considero que hi ha moments que requereixen uns olors distintius que puguin evocar-nos el record d’aquell moment en un futur.
A posteriori ens parla de la part més utilitzada al llenguatge no verbal, els ulls.Explica que mirar als ulls de la gent ens permetrà saber si podem confiar en les persones, guanyar qualitat en les relacions e intensificar expressió d’empatia i calidesa. Com aportació personal, crec que tots ens podríem passar molt de temps llegint els ulls de qualsevol persona i ens pots informar del seu estat sense dirigir una sola paraula. “Qui sap si la primera forma de dominància, i fins i tot de violència, no ha estat visual.” Un autèntic món dintre de la comunicació no verbal.
Més tard, informa de la importància de la veu i del saber escoltar. Respecte la veu, he de comentar que m’ ha cridat molt la atenció el fet de que una excessiva velocitat a l’ hora de parlar, és un dels signes de la manca de poder, ja que sembla que vulguem parlar ràpid per por a que no se’ns deixi dir el que volem dir, o també es pot interpretar com a indici d’impaciència, d’inseguretat. Sobre saber escoltar, el que m’ha significat més representatiu, és quan diu que és molt útil per, durant una conversa, mantenir el flux de la comunicació interactuant amb el que parla: preguntes empàtiques, parafrasejar, etc. per mantenir les bones relacions. “ I saber escoltar vol dir se capaç de fer-ho amb tots els sentits, amb els ulls, la cara, les orelles, les mans i tot el cos”.
Per finalitzar el llibre, Serrano ens mostra el fascinant mon de les cares, ja que els veritables estats de la ment es manifesten en les expressions facials, i que es cert, que un rostre mai no ens deixa indiferents. Que gran veritat! Hi ha cares que no oblides i que et transmeten una sensació difícil d’ explicar. Fixar-nos en la cara dels altres ens oferirà informació sobre el seu passat i sobre els seus sentiments
Per concloure la meva ressenya, aprofitaré per recomanar aquest llibre a tothom, es cert que potser no m’ha aportat res nou a nivell de coneixements, però si que m’ha fet pensar en coses que potser mai havia pensat. Segurament que des d’aquest moment pensaré en la comunicació no verbal d’una forma ben diferent.
Bibliografia
Sebastià Serrano. El regal de la comunicació. Barcelona: Editorial Ara Llibres, 2003. ISBN 978-84-96863-86-6.
